Aquest vespre, a la Cate hem pogut escoltar (i dialogar amb) Josep Ramoneda, filòsof, periodista, assagista... pensador i analista.
Ha estat un acte interessant, on l'autor no ha estat gens avar amb el temps que ens ha dispensat: ha parlat i s'ha ofert generosament a respondre preguntes i comentaris dels presents durant l'acte i un cop acabat.
Ramoneda ens presentava el seu darrer llibre La izquierda necesaria (amb el prou il·lustratiu subtítol "Contra el autoritarismo posdemocrático"). L'ha presentat i acompanyat Jaume Serra (director de programació de la Ser a Catalunya). La petita sala de la Cate era plena de gent variada, gent d'esquerres, progressistes d'índole diversa, amb una inquietud comuna, l'interès, la curiositat i /o la necessitat de saber cap a on ha d'anar l'esquerra (les esquerres), la d'aquest país petit, però també la de més enllà. L'evidència que l'esquerra és necessària, però que s'ha de "re"generar i que no hi ha receptes miraculoses per a fer-ho estava, segur en l'ànim de tots. Ramoneda ens ha servit algunes càpsules de pensament per a consumir sense pressa, però sense pausa. Perquè l'esquerra és necessària, però per ser efectiva ha de defugir les maneres de la dreta,
Heus aquí, sense cap voluntat d'exhaustivitat ni de jerarquització, algunes de les idees que ha apuntat Ramoneda al llarg de la seva xerrada:
- L'equilibri entre democràcia i capitalisme sempre ha estat complicat, però havia estat possible en el capitalisme industrial. En el financer, és impossible.
- Anem camí del totalitarisme de la indiferència.
- S'ha perdut capacitat d'intimidació de les elits, que ja no veuen necessari fer concessions.
- Crisi nihilista: s'havia cregut que tot era possible sense límits. Però no està clar que la crisi actual acabi modificant això.
- L'esquerra ha de saber repensar la idea de progrés (i, alerta!, progrés no vol dir creixement econòmic!).
- L'esquerra ha de recuperar la idea internacionalista.
- S'ha de treure partit de a conflictivitat: és necessària per a despertar la creativitat.
- L'esquerra ha d'identificar els agents socials de canvi d'avui dia, que ja no són els mateixos de fa uns anys.
Si no és feina de les esquerres fer aquest camí, ja em direu de qui...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada