Fa anys una, aleshores, amiga meva se'n feia creus que no em fes EL carnet d'un partit que governava per "promocionar-me" en el món laboral... La consegüent discussió no ens va dur enlloc: òbviament els seus arguments i els meus no tenien cap possibilitat, per remota que fos, de trobar-se. Llavors igual que ara, em sentia prou confiada que l'única manera de fer el meu camí era treure partit dels valors que la meva família m'havia ensenyat: l'esforç, la dedicació, la persistència, l'honestedat... i tot sense deixar de tocar mai de peus a terra i tenint com a divisa fonamental saber d'on vinc.
El fet que jo tingui, hagi tingut o pugui tenir en un futur carnets diversos és una circumstància que, de cap manera, pot ser determinant. Les meves relacions amb les persones no depenen del carnet que duguin a la butxaca o mostrin entre les dents: m'interessen els seus actes i l'honestedat de les decisions que prenguin, encertades o no.
Han passat anys: tinc la feina per la qual he lluitat, una família meravellosa i el meu lloc al món. Segurament no passaré als annals, però estic més orgullosa que mai de l'herència rebuda, aquesta que intento transmetre cada dia a partir de l'exemple (i no només de paraules bensonants): tenir uns valors i defensar-los amb convicció. No en regalen enlloc, de duros a quatre pessetes!
Per cert: a la meva amiga i a mi la vida ens ha dut per camins diversos: ja no som tan amiques i, sincerament, no crec que anar ensenyant el carnet l'hagi afavorit tant com es pensava... ans al contrari. Ergo...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada