Hi ha conductors irresponsables, desconsiderats, temeraris i despistats. Hi ha imprudències, distraccions, errors i fatalitats. Tot plegat és causa dia rere dia d'ensurts, incidents i accidents. Però res de tot això no pot justificar haver de continuar vivint i convivint amb una vergonyosa carretera mal anomenada "Nacional" 2, deixada de la mà de Déu (i, sobretot, de la dels homes!). Aquest menyspreu no té nom. O potser sí que en té, però és massa gruixut per dir-lo.
El clam dels usuaris ja no és tan sols d'impotència; és de desesperació i de ràbia; de dolor i d'incredulitat. Pot ser que a la frontera amb Europa, aquesta Europa a la qual ens vanem de pertànyer, una carretera que ens ha de fer de passadís, de portal, de rebedor i d'aparador hagi estat i segueixi sent tan llargament menystinguda i abandonada? Pot ser que realment els importem tan poc que no reaccionin a l'evidència que és una via col·lapsada i plena de perills on conduir és com jugar a la ruleta russa?
Potser el greuge no seria tan evident ni el clam tan unànim si no fos que durant anys hi ha hagut calés per anar construint autovies que es moren de fàstic, línies d'alta velocitat que amb prou feines duen ningú enlloc, aeroports sense vols... Això sí: ben lluny de la frontera; no fos cas que estant ben comunicats amb els veïns ens vinguessin ganes d'escapar-nos!
Vergonya N2!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada