24 d’octubre de 2013

Marees de colors vs tsunamis arrasadors


De groc, de verd i de tots colors... Ja n'hi ha prou! I a ells continuen sense pujar-los els colors. Ja ens en cansarem, diuen. De fer vagues, de plantar pancartes, de declarar-nos insubmissos, de rebatre'ls amb arguments que cauen pel seu pes raons que no s'aguanten per enlloc. I ens continuen ignorant, trepitjant, humiliant... Fins quan?
L'ensenyament ha de ser dignificat i respectat: la nostra societat s'hi juga massa! Ens hi juguem un present gris i un futur sense color amb remiscències d'uns tons sèpia (de no-do) que ja voldríem caducats!
Marees grogues, verdes o blanques, tant se val. Descontentament, impotència, desmotivació... però, malgrat tot, no abandonem les nostres responsabilitats i la nostra tasca diària. Nedem contra corrent i ens neguen l'aire, però seguint fent la nostra feina. I no per voluntat de ser reconeguts com a màrtirs ni beatificats. Ja sabem que els miracles no existeixen (ni falta que fa), però encara creiem en la nostra feina i ens mou (per sort!) la vocació. Esperem temps millors, però sabem que no arribaran mentre ens mani aquesta caterva de cínics sense escrúpols que només s'escolten a si mateixos. L'excusa de la crisi ja no els val. La política de retallades i d'austeritat és una excusa per anar desmuntant un model educatiu integrador i per anar limitant les oportunitats dels fills dels treballadors. I això fa mal, fa massa mal!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

I tu, què hi dius?