31 de desembre de 2013

Carta als Reis

Benvolguts Reis,
(tant se val si d'Orient o de la Zarzuela, que, de fet ja ho sabeu, sóc ben poc monàrquica...)

Aquest any podria demanar que em portéssiu moltes coses. Ja se sap que qui no plora no mama i que somniar està (encara) a l'abast de tothom. Però em faria molt més servei i una il·lusió de no dir que en lloc d'omplir-me d'andròmines poc profitoses em féssiu el refotut favor d'endur-vos-en unes quantes coses que em fan nosa, por o vergonya, o una mixtura de totes elles. La llista és massa llarga, i no voldria fer-me massa pesada. Per això, a tall d'exemple, us en diré només unes quantes, i vosaltres ja sabreu què vull dir i us en fareu el càrrec, oi? Em voldria desempallegar de governants que no governen, sinó que imperen, de lleis retrògrades que ens omplen l'aire de nafaftalina amb regust de NODO,  de pors que crèiem superades, d'amenaces que desfan camins...

Per poc que pugueu, mirareu de fer-me aquest favor? No em porteu res: tan sols emporteu-vos ben lluny aquesta involució galopant, que ja passa d'amenaça!

Sé que no serà fàcil, però per demanar que no quedi... Moltes gràcies per endavant,

M. Àngels

PS: Entendré que ens deixeu a tots plegats una bona carretada de carbó per no saber fer-ho millor... ;)


1 comentari:

I tu, què hi dius?