Aquesta nit, si som bons minyons i ens estem quietets al llit dormint, alguns tindrem la sort que els Reis passaran per casa i ens hi deixaran alguns presents; presents materials, alguns arribats per encàrrec epistolar, i d'altres per raons ignotes. En qualsevol cas, d'aquí a poca estona, famílies senceres carregades d'il·lusió farem cap a veure desfilar el seguici reial -i , per un cop l'any, passarem per alt que som republicans- i després, per no trencar amb la tradició, manarem la pressa als petits de casa perquè vagin cap a dormir: ja se sap, avui toca fer bondat! Els pares i mares també ens hi afanyarem, però no sense enllestir abans sigilosament algunes tasques d'última hora d'aquelles que sempre ens tenen entretinguts. Què hi farem! És el preu de créixer. Abans haurem acordat si cal deixar a punt per als reis dolços, llamins i begudes espitituoses o si, farts com ja en deuen anar, val més que els deixem un bon ressopó de fruita i aigua clara per ajudar-los a anar lleugers.
Després d'una nit que semblarà inacabable, i on qualsevol remor bastarà per fer córrer la imaginació -segur que algú de casa haurà sentit el moment en què el rei ros o el negre han ensopegat al passadís-, demà tothom frisarà per llevar-se. A casa és tot un ritual que acomplim plegats: els petits ens treuen del llit, impacients, però disciplinats; saben que no poden anar cap al menjador fins que no estem tots a punt de passar revista per veure si els reis han fet net del ressopó que els teníem preparat. Després ve l'hora màgica de desembolicar paquets i l'esclat d'alegria a la cara dels petits i, és clar, dels grans que ens ho mirem! Segur que també hi haurà algun retret o alguna petita decepció, compensada per algun present no esperat. És llei de vida.
Malhauradament, no a totes les llars tindran la sort de poder viure aquest moment. Dol saber que és així, malgrat l'esforç de molts perquè la il·lusió pugui prendre als ulls de cada infant superant les adversitats que els toca viure sense tenir-ne cap culpa.
Però, sabeu què: em fa patir molt més encara la misèria i la pobresa d'esperit d'aquells que només saben fer créixer els seus fills esclaus d'un món materialista i sense valors. Per això avui desitjo, per sobre de totes les coses, infants que tinguin la sort de viure en famílies que els eduquin, que els sàpiguen posar límits quan toca i donar ales per anar endavant i que els facin créixer sobre el millor dels fonaments possibles: els valors de l'esforç, la solidaritat, la responsabilitat i la gratitud.
Com deia la Mafalda, "educar és més difícil que ensenyar, perquè per a ensenyar cal saber, però per a educar cal SER". No puc estar-hi més d'acord!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada