Mestres

Doncs sí: el millor mestre no és el que més sap, certament. Cal tenir vocació, empatia, mà esquerra; cal ser sofert, però tenir caràcter; ser exigent, però ser flexible; tenir do per parlar, però estar disposat a escoltar; tenir ganes d'ensenyar, però, per sobre de tot, d'aprendre!

I amb tot, no és menys cert que hi ha d'haver uns mínims d'exigència: com es pot, sinó, dignificar una feina de tanta responsabilitat?

A l'ensenyament primari es fixen uns models que costen molt de superar. Cal  formar mestres i professors amb vocació, coneixements, autoexigència i esperit crític!

He escrit aquesta reflexió breu tot escoltant  Lluís Llach: Mai no sabré