Dies com el d'ahir resumeixen bé la relació amor-odi dels empordanesos amb la
Tramuntana. El nostre vent, sec i ensenyorit; a petites dosis ens abraça i ens empeny, ens treu la son de les orelles i ens carrega les piles; quan no surt de mare, és un vent que fa endreça i ens deixa cels de postal... però si es desboca, ai! Massa sovint, també, empeny el mal que ens
arrasa i dóna ales a l'infern que assetja el nostre paisatge. Tramuntana seductora i traïdora! T'enyoro quan passo gaires dies sense sentir-te el frec, però em fas por quan sento el teu buf massa insistent prop de casa!
Com diu l'amic Jordi Pla: "Bufa sens treva, inconsútil, el nord / per l'afuada aresta del penyal". I patim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada