Avui és el "dia de..."

Felicitar onomàstiques és una pràctica d'alt risc: sempre te la jugues. Qui sap si no felicites per error o per desconeixement un ateu, un agnòstic, un animista o vés a saber què que t'ho retreu amb acritud o amb sarcasme; o si resulta que no li encertes el sant al felicitat (que no tots caben al santoral i la teva cultura "santoral" és limitada!); o, potser, el subjecte objecte de la teva benintencionada felicitació no es diu ben bé com tu sempre havies cregut que es deia...
Per tant, avui, dia de Sant Josep (i múltiples derivats, succedanis, variants, traduccions, diminutius...), no em ficaré en camises d'onze vares i em limitaré a felicitar a qui es vulgui donar per felicitat, i santes pasqües!

I, al meu pare, no el felicito. No per res: ell -que sempre ha estat el "pare", perquè de petits ens deia que el "Papa" era a Roma- no ha estat mai per orgues ni "dies de" i ja sap prou com n'estem d'agraïts per la feina que ha fet, i fa, com a pare. Ja se sap: una flor no fa estiu i l'estima es mostra dia a dia, amb regal del Corte Inglés, o sense.