13 de juny de 2014

Darrers dies


Aquests darrers dies de curs que s'escolen ho fan amb recança, a ritme de calitja i amb l'alè entretallat de qui arriba a la fi d'una cursa massa apurat i escàs de forma. A les aules es viu una calor sufocant i enganxosa que no convida a la concentració i el sac de la paciència és a punt d'esgotar-se'ns a tots. L'institut és, més que mai, un còctel explosiu d'hormones en ebullició, noietes amb poca roba, ferums poc atraients i histèria col·lectiva. El cansament de mesos d'esforç fa estralls en els més responsables i esforçats, mentre la desídia i el desencant dels altres arriben al clímax.
Qui més qui menys ha de calmar els nervis d'algun deixeble angoixat davant els exàmens finals, revertir l'abatiment dels que veuen que no hi acaben d'arribar, intentar fer tocar de peus a terra els que s'havien marcat  previsions forasenyades, convèncer els alumnes més poc disposats per a l'estudi que val la pena l'esforç de marcar-se objectius. No és fàcil. Són dies de sentiments a flor de pell, de consciències que es desperten massa tard, de tantsemenfotismes extrems perquè el curs s'acaba. Dies feixucs seguits de nits que hem de dormir de pressa...
Entre esbufecs, badalls i frases d'autoajuda per anar fent la viu-viu, anem tancant un nou cicle. Per a molts és només un final d'estrofa, un punt i apart, un impàs fins que al setembre torni una rutina que avorrim i necessitem a parts iguals. Per a d'altres, és un punt i final, potser diferit fins al setembre si s'han recollit carbasses. 

Per a tots plegats serà bo que arribi l'estiu i canviem de dèries... Als estudiants els queda poquet per dir adéu a les aules. Als docents ens queda encara molta teca per davant, però la perspectiva de les aules buides ens dóna alè. Ja tindrem temps més endavant per poder tornar a omplir el sac de la paciència i renovar les bateries. Al setembre, amb sort, molts haurem de reprendre la feina,  una feina que podrem començar a esbossar mentre anem tancant aquest curs, perquè entre avaluacions i memòries toca fer previsions i propostes. Les aules estaran adormides: endreçades i silencioses, a l'espera de nous ocupants, d'escalfor humana, de xivarri i corredisses...

Ànims, que anem acabant!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

I tu, què hi dius?