Punt i apart. 20 de juny: els nostres plançons acaben 6è.

Els nostres fills es troben avui al final d’una etapa del seu periple escolar i vital. Posen el primer punt i apart en la vida d’estudiants. Acaben 6è. Ja. És moment d’adéus. Un punt i apart que convida a fer balanç i que es tradueix, indefectiblement, en gratitud, cabassos plens de gratitud!  

Quan s’acabi el matí i passin pel llindar diran adéu, en molts casos, a nou anys de convivència en aquesta casa. Nou anys d’èxits i fracassos, de lluites, de recompenses, d’emocions. Hauran viscut una multitud d’experiències: en definitiva, aprenentatges que els hauran fet créixer. Hauran compartit moltes hores en aquest recinte i hi hauran deixat també, segur, una mica d’empremta: les seves pors, il·lusions, esperances i complicitats han anat fent camí amb ells, i amb ells s’han anat transformant i redimensionant. Se’ns han fet grans (no tant com ells es pensen, però això ja els ho ensenyaran els anys...) i han après, també, a ser crítics (de vegades, massa!). Tanquen un cicle fonamental. Junts, fent pinya, sempreamb el suport incondicional i elemental de les famílies i el guiatge compartit pels mestres de l’escola Sant Pau, han posat els fonaments de la seva vida, incipient encara. Gràcies al gran equip professional i humà d’aquesta escola han trobat motivacions, estímuls, encoratjament, il·lusió, força, confiança... i, sobretot, VALORS, la mare de tot!
A les aules hi han après continguts, normes, procediments... matèries diverses, concretes i abstractes. Però, sobretot, hi han après a ser persones.
Al pati hi han rigut, plorat, hi han fet aliances i hi han viscut rivalitats. S'hi han pelat els genolls, hi han suat, hi han cridat i s'hi han fet grans mentre aprenien i vivien jocs nous i diferents maneres de jugar-los.

Moltes gràcies, doncs, per la vostra feina, infatigable i incommesurable, perquè la vostra vocació i esforç ens han ajudat a fer créixer aquests plançons que avui us deixen. Els pagesos, gent sàvia, saben que els tutors ajuden a fer créixer dret l’arbre, i a fe que vosaltres ho heu fet!

Per això us reitero la meva gratitud. Sense dir noms, per no oblidar-me de ningú. Perquè tots (els docents, auxiliars, monitors, PAS, companys i companyes -passats i presents-, que formeu aquesta valuosa comunitat) compartiu el mèrit d’haver-nos ajudat a posar els fonaments en la formació d’aquesta mainada.

GRÀCIES, GRÀCIES, GRÀCIES!

20 de juny de 2014