Avui fa 7 anys, un matí ben frescot de juliol, entrava a la clínica Santa Creu amb la il·lusió de saber que en poques hores el meu fill Roger podria conèixer la carona de la seva germaneta. Val a dir que la Jana va ser, abans de res, una germana desitjada amb tot el cor per en Roger!
La Jana, aquest remolí ple de vitalitat, segurament ja tenia pressa per veure la cara que hi posava aquell germà de cor generós que ens l'havia reclamat amb llàgrimes als ulls: "vull una germaneta!". De manera que es va fer esperar poc: a les 10.07 del 10 del 7, amb tanta pressa com benevolença, naixia la nostra Jana, petitona i d'ulls estirats, un regal preciós per a completar la família. En recordo els ditets finets, amb unes ungletes que semblava que li acabessin de fer la manicura! I l'olor, aquella olor de nadó que es volatilitza sense que hi parem esment. 5 anys abans ja l'havia conegut: acompanyava aquells ulls foscos, rodons i vius amb què en Roger m'havia saludat la matinada que va decidir néixer.
Fa dotze anys, amb en Roger, vam començar a aprendre a ser pares. Gràcies, Roger,
per guiar-nos en aquest camí ple d'incerteses i de reptes, però sempre
enriquidor. 5 anys més tard, la Jana tancava el cercle. Amb ella i el seu germà, en Joan i jo hem aconseguit el tresor més
preuat, el motor del nostre dia a dia: una família que estimem per sobre
de tot.
Intentem oferir-los valors, el millor dels aprenentatges, i guiar-los en els primers passos per aquest camí. Però no oblidem mai que ells també ens han ensenyat, ens ensenyen i ens continuaran ensenyant un munt de coses cada dia. Amb il·lusió, esforç, generositat i gratitud.
Estem molt cofois de ser els vostres pares!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada