Tasca obligatòria: descripció d'un heroi de ficció. Es dóna als alumnes mitja hora de classe per començar a esbossar l'esborrany i un termini de dos dies per lliurar el text definitiu. Res d'extraordinari. Abans hi ha hagut temps de repassar les característiques dels textos descriptius i per veure'n exemples, literaris i molt més prosaics, que hi ha d'haver de tot al món.
Els resultats de l'exercici proposat entren dins de la normalitat. Però sempre hi ha alguna resposta a punt per posar salsa a les estones feixugues de correcció. Avui la perla ha estat una resposta entre sincera i poca-solta: "No he fet la segona part de la redacció per "problemes d'imaginació"". Ai, senyor! Uns per poca i altres per massa! (Fa poc un marrec de deu anys es va inventar un segrest per evitar represàlies per no haver fet els deures!). En qualsevol cas, estic en el dilema de si li he de valorar la sinceritat i el detallet de no forçar la màquina i obligar-me a llegir un text insuls o deplorable o si li he de fer pagar la fatexenderia de vacil·lar-me amb un argument tan galdós. Però, oi que la falta d'imaginació, de ganes, d'inspiració o de motivació... no ens exonera de complir amb les nostres obligacions professionals? Mal que ens pesi, alguns arribem a la vida adulta conscients que sovint ens toca pagar penyora, fer el cort fort o treure'n d'on no n'hi ha per sortir del pas i complir amb els nostres deures, mentre que altres fan valer dia rere dia excuses de mal pagador, tan antigues com la civilització, però no per això més justificables.
Resta saber fins a quin punt en una declaració com la del principi no hi ha més caradura o ganduleria que no pas sinceritat... És clar que alguns dels que ens manen han fet d'aquesta manera de fer un modus vivendi i van per la vida amb més cara que espatlla. Quin exemple donem?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada