Diuen que fa 2015 anys van arribar a Betlem tres savis procedents d'Orient per honorar un infant acabat de néixer. Tant se val si és cert o no; si duien or, encens i mirra o si anaven amb les mans buides; tant és si eren savis o saberuts; si eren monarques o plebeus... El cas és que dos mil anys després, cada nit del 6 de gener, sense fer soroll, s'endinsen a casa nostra i ens hi deixen alguns presents, poc, molt o gens merescuts.
Melcior, Gaspar i Baltasar són com de la família: cada any els donem totes les facilitats perquè entrin de nit a casa i hi facin de les seves mentre dormim. Però, malgrat la confiança, continuem ignorant-ne l'origen precís, el cognom i si tenen o no senyora... De fet, no ens ha preocupat mai massa saber-ne el nom de família: donem per fet que, com que vénen de contrades exòtiques deuen tenir cognoms d'aquells impronunciables plens de consonants i de llargada XXL que no cal ni intentar recordar. I les senyores, si és que en tenen..., bé: altra feina deuen tenir que mirar què fan o què deixen de fer els marits; n'hi ha prou que duguin el pa a casa, que són dones d'una altra època! I, per descomptat, tampoc no han pas de sargir-los les calces, així que, ja s'ho faran! D'altra banda, les senyores aristòcrates ja s'entretenen anant a fer el cafè i unes pastetes a casa de les amigues, ocioses com elles.
Aquests reis de pega (dolça -només faltaria!-) treballen contra rellotge (com uns negres, que deien abans, quan el llenguatge políticament correcte no era ni un projecte) uns quants dies i se'n tornen entre bambolines la resta de l'any. A l'ombra i a pa i aigua, que tampoc no deuen tenir dret a atur, encara que amb els anys que fa que trafiquen amb joguines i il·lusions bé deuen haver cotitzat prou per poder-se permetre, si més no, una estada reparadora en un balneari.
Jo me'ls imagino fent esforços exorbitants per captar i processar la quantitat colossal de demandes que els arriben per totes vies: postal, cibernètica, onírica i, fins i tot, telepàtica! Pobrets, taaaan savis com eren i se les deuen veure de tots colors per posar-se al dia amb mails, whatsapps, messengers i telegrams! Segur, però, que ja deuen tenir una bona munió de social media managers (altrament dits patges) que els gestionen les comunicacions, el Twitter i el compte de Facebook.
A hores d'ara deuen estar fent la migdiada i carregant bateries a fons, que això de fer-se ubics i omnipresents ha de cansar moltíssim. I haver de posar cara de venir de l'hort i estar entuisasmats escoltant els discursos de benvinguda per part d'alcaldes i alcaldesses de sensibilitats vàries tampoc no ha de ser fàcil!
A Figueres diu que avui han aprofitat per sortir a la llum per l'esvoranc de la Rambla. Espero que la humitat del subsòl figuerenc no els hagi fet enxerinar l'artrosi i puguin fer la feina que els toca.
Tant de bo que la facin amb seny, mesura i responsabilitat i que no carreguin la nostra mainada de miratges i no d'il·lusions!
Avui, crèduls o incrèduls, toca anar a dormir d'hora i esperar que algú hagi escrit la carta per nosaltres.
FELIÇ VIGÍLIA DE REIS!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada