Avui no celebro res, més enllà del plaer de no haver de llevar-me d'hora per imperatiu laboral i de poder passar un dia tranquil amb la família. He aprofitat per mandrejar més estona al llit, això sí, per poder abordar després amb més ganes la repassada tan necessària als armaris en època de canvi de temps. En tot cas, celebro que hagi arribat la fresca per poder recuperar la sensació de dormir acotxada sota el nòrdic i de trobar a faltar les mànigues quan estic aturada gaire estona.
Com en cada canvi d'armari, he constatat que la mainada creix i que, com sempre, hi ha peces que hauran de canviar de mans. Tampoc no és res nou descobrir que hi ha roba d'aquella que sempre tenim per si de cas però que mai no trobem el moment de posar-nos. I que altres peces, per més que ens agradin, ja no estan en condicions, o bé no ens escauen gens (i tan bé que ens hi vèiem l'any passat!) i els hem de donar el passaport definitiu... Em continuo resistint a desprendre'm d'aquells pantalons d'alpaca grisos que fa quinze anys que pengen al mateix penjador de l'armari perquè ingènuament penso que algun dia hi tornaré a cabre. Però em desfaig, en canvi, de dues relíquies més. La mateixa història de cada vegada...
Aquests canvis d'armari rutinaris i necessaris conviuen amb els canvis d'armari virtuals que, de tant en tant, convé fer. No us esvereu: no em refereixo a sortides d'armari, encara que a vegades també n'hi ha. Parlo de fer endreça en les nostres vides, de posar ordre a les idees, d'aturar-nos per prendre un respir i agafar nova embranzida. I un dia gris com avui, amb tants matisos de grisor i aires de pluja persistent que convida al recolliment, segur que és un bon moment per fer-ho.
Jo avui acabaré amb més espai a l'armari, bosses plenes de roba per repartir i, malgrat l'espessor del cel, el cap més serè.
Salut!
Metallica, "Nothing Else Matters"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada