Us imagineu un curs de literatura medieval sense lloc per als trobadors? Podríem entendre l'immens corpus de la nostra literatura medieval deixant-ne al marge la petja inesborrable d'aquells poetes occitans? Mentre uns "recontaven noves", altres concebien versos lírics, indestriables de les melodies que els feien de suport i ajudaven a difondre'ls. Podem concebre que la nostra aproximació als pares de la lírica culta en les llengües romàniques vulgars serà sempre un exercici imperfecte perquè ens en manquen les melodies?
Acceptem sense discutir que, amb gèneres i estils diversos, des de l'occità Guillem de Peitieu (nat al segle XI) fins al nostre Cerverí de Girona (mort a la darreria del segle XIII), els trobadors foren grans poetes, dignes de ser reconeguts i honorats. La influència que exerciren en la lírica catalana medieval en justifica sobradament l'estudi, és cert. En qualsevol cas, no en discutim la pertinença al gairebé sacrosant món de la literatura. Aquells cantautors de fa centúries sí que eren poetes! En canvi, a alguns els esgarrifa que hagin donat el Nobel de literatura a un trobador dels nostres temps, Bob Dylan.
Francament, no veig on és el problema. Potser comença a ser hora que ens traguem complexos i reconeguem que la literatura també pot ser en les lletres de moltes cançons. Mil gràcies, doncs.
Només espero que en un excés d'eufòria i obertura de mires alguns no s'animin massa i l'any vinent donin el Cervantes a en Georgie Dann o el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes als lletristes de Macedònia. Dit sigui, que quedi clar, amb tot el respecte que es mereixen.
Balada per a un trobador, Joan Manuel Serrat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada