I avui, sota la tebior del sol d'aquest novembre
incipient, hem encaminat els nostres passos cap a l'avinguda on ens donem la mà
els que encara bateguem amb els nostres morts, amb els altres morts... amb els
records de lluny i de prop.
La boira de primera hora ha escampat i ens ha
desvetllat un cel clar que ens ha fet d'aixopluc en el nostre passeig ritual
pel fossar. Un any més.
I a la necròpoli que avui abandona la solitud i
el silenci per la invasió pacífica que ens hi aboca cada diada de Tots Sants,
ens hem encarat, amb serenor, a la certesa avinent de la mort.
Allà ens hi espera, silent, la mort. La mort com
a lliçó de vida; i la paradoxa que ens pertorba en el camí: la vida com a
aprenentatge que ens duu irremissiblement cap a la mort.
Lluís Llach, "Arran de terra" (de Verges 50)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada