Emprendrem
aquests dies mandrosos, buscant un alfabet conegut que ens ajudi a compondre
frases que donin sentit a l’inexplicable. Escriurem pàgines amb la lletra serena dels cors tranquils o
amb el traç insegur de les nostres incerteses. Serem feliços, o ens en farem la
il·lusió. O, potser, omplirem els fulls amb la lletra estripada dels cors
desconsolats...
Una barreja de pàgines
viscudes i capítols encara per escriure se’ns farà inevitablement present. I buscarem el consol en les lletres conegudes
de les cançons que ens bressolen quan ens vencen la son i la feixuguesa del
viure. Cridarem proclames amb l’esperança que es facin realitat, i fugirem dels
neguits amb versos amables.
I, amb tinta indeleble,
escriurem unes pàgines més a les nostres vides. Perquè, malgrat tot, aquestes
dates se’ns graven amb foc al record, any rere any.
Fem, doncs, el possible per
escriure capítols que ens evoquin aromes amables; perquè els mals moments vagin
a la paperera dels esborranys descartats. Però sense recances: els esbossos
imperfectes ens serveixen per aprendre. I, què és la vida, sinó un etern
aprenentatge? Encara que, de vegades, ens pugui fer mal, o ens costi tan
d’entendre!
"Cant d'esperança", del mestre Pere Puig, interpretada per la Coral de l'Escola Sant Pau al concert de final del curs 2015-2016
Figueres
Nadal 2016
1 comentari:
Gràcies per compartir les teves reflexions, Àngels,sempre interessants, encertades i plenes de sincera poesia.
Bones festes!
AnnaM Velaz
Publica un comentari a l'entrada