Fent endreça

L'agost té per a mi des de fa anys dos vessants ben diferents: d'una banda, hi tenen cabuda els dies de desconnexió amb la família, les vacances pròpiament dites; de l'altra, hi ha aquests dies de la segona quinzena, un cop el meu home retorna a la feina, en què no puc evitar certa fal·lera per fer endreça i per embastar missions gairebé impossibles. De fet, no sóc cap rara avis, crec: si no aprofito aquests dies per triar, remenar, descartar i endreçar, en quatre dies se'm tira a sobre la inevitable rutina del nou curs escolar sense haver fet net.

Aquest any m'he embrancat a pintar algunes parets. I això vol dir que ha tocat moure mobles, regirar calaixos i barallar-me amb pots, pintures, pinzells i fregalls. Res de l'altre món: la majoria de vosaltres ho deveu fer de tant en tant o, si més no, ho deveu haver experimentat alguna vegada. I, com jo, segur que també heu pensat, quan hi éreu pel tros: "no sé pas com me'n sortiré d'aquest sarau!". Però tot arriba, i ara que ja tinc la feina gairebé enllestida i el meu físic ressentit, puc dir que fer endreça pot ser també una bona manera de desconnectar: la tasca pot arribar a ser tan absorbent que no hi ha temps per pensar en res més que en satisfer les necessitats més bàsiques. Aquests dies he arraconat gimnàs, caminades, lectura, xarxes i vida social. Però la meva vida pseudoeremítica ha arribat a bon port i em sento reconfortada. De fet, tampoc no ha estat una renúncia tan radical com sembla: al cap i a la fi, m'he dedicat a un altre tipus d'activitat física que m'ha fet entrenar músculs adormits. I la lectura tampoc no ha quedat del tot relegada: a les nits encara he tret estones per llegir un llibre robat del prestatge del meu fill Roger: Tot Messi. Exercicis d'estil, de Jordi Puntí.
Sí: m'agrada el futbol. Algun problema? Entre una cosa i altra he aconseguit deixar la ment en standby,  o, si ho preferiu, en blanc, però no sabria dir en quin to de blanc... Qui no es consola és perquè no vol, oi?

Així, aquest vespre de dissabte fresquet, amb les andròmines ben desades, els prestatges més nets i l'esquena una mica baldada, ja només em queda esperar a sopar amb la família i veure el partit del Barça per acabar la meva peculiar setmana de desconnexió.  Avui no hi poso música perquè cadascú se la triï al seu gust.

Bon vent! Demà ja m'esperen altres ocupacions: encara he d'acabar de donar voltes a una proposta raonablement indecent... Veurem què en sortirà!