Mosaic (imperfecte) d'agost

Que difícil que se'm fa recollir bocins d'aquests dies d'agost per a pintar-ne un llenç! Copsar les felicitats viscudes triant només retalls de tots els moments gaudits és una feina tan àrdua com vana. Tant se val fins on haguem arribat en la nostra descoberta de nous paisatges, perquè la felicitat de les vacances no es compta pels quilòmetres recorreguts, els relats que en fem ni les fotos preses: al final de tot, els que ens omple són les vivències compartides, les pàgines llegides sense pressa, els petits reptes assolits, les sobretaules mandroses i els retrobaments. Les vacances són dies de plans fets, desfets i refets sense recances ni culpes. Segur que ens en quedaran retalls més presents, però no podrem aprehendre la grandesa de totes i cadascuna de les petites vivències delerosament viscudes ni d'aquelles que amb prou feines ens han deixat, aparentment, petja. Perquè les vacances de veritat no es recullen en un àlbum compartit amb estranys, sinó que s'alimenten, voraces, de la necessitat de vagar, deslliurar-nos, compartir, viure... sempre sense presses, però amb la consciència ben desperta per gaudir de les petites descobertes i dels plaers diversos. Les vacances de veritat no tenen preu ni volen escarafalls. N'hi ha prou amb viure-les amb qui més t'estimes. I de recordar-ne els camins recorreguts. Per això, des de la calma d'aquest moment de balanç, renuncio a escriure'n un mosaic pretenciós i forçosament imperfecte: me'n guardo els retalls només per a mi. Perquè són meus i ben meus.