22 d’octubre de 2018

Escriure amb el cor a la mà

Foto: Carles Pujol
Divendres passat vaig acompanyar l'Àngels Bassas en la presentació del seu deliciós llibre de relats La vida té aquestes coses (amb l'Alfons Gumbau com a inefable mestre de cerimònies). I l'Àngels reconeixia el que tots els presents ja sabíem: que és una autora que escriu amb el cor a la mà i que es despulla en l'acte d'escriure. Els quinze relats del llibre tenen un to intimista i vitalista perquè l'autora és una persona summament vital, amb una vida interior plena, una vida viscuda i assaborida glop a glop, tant en els moments de goig com en els inevitables moments de sofrença. 
Els relats de l'Àngels emocionen perquè neixen de l'empatia i perquè inclouen múltiples dimensions.
Si fem l'exercici de resseguir, simplement, a qui dedica cada un dels textos, ja veiem quina mena d'autora hi ha al darrere: una persona propera, que es dona a qui l'estima i que respon amb agraïment a qui se li dona. Una observadora atenta i perspicaç de la realitat que homenatja els herois i antiherois de la quotidianitat en uns relats on podem trobar connexions imprevistes, punts de vista discordants, personatges que es troben i retroben i que tenen en comú el compromís amb la vida. 
Tenim a les mans uns relats polièdrics que demanen una lectura atenta i desacomplexada i que són, per sobre de tot, un cant a la vida, a la veritat, a la perseverança. L'Àngels construeix personatges que lluiten, que prenen partit, que es donen, que emocionen i s'emocionen. I aprofita per incloure en la seva obra reflexions filosòfiques, anàlisi psicològica de caràcters, bones dosis de realisme màgic, un toc imprescindible d'ironia empordanesa i, per sobre de tot, el reconeixement innegable del valor de la paraula, en qualsevol forma que prengui, ja sigui en converses quotidianes, monòlegs sense espectadors, pensaments íntims... 

No us esteu de llegir-la. Ja em direu el què.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

I tu, què hi dius?