Plores sense consol amb ulls eixorcs
Quan, tossuts, els dies se’t tornen grisos:
Una remor sorda et remou l’ànima.
I et fas més forta en el teu dolor,
Captiva en la incertesa d’uns desitjos
que et metrallen tothora
Mentre prems amb ràbia les parpelles
Buscant un consol que mai no trobes.
Franz Liszt, "Liebestraum", S. 541 N.3
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada