Equilibris

Aquest cap de setmana plujós i gris no presagia caminades intenses i reparadores sota l'escalf del sol tebi de tardor. Què hi farem! Aprofitaré el recolliment per fer endreça de tasques pendents de corregir. I, el lleure, el destinaré a deixar-me abduir des del sofà per algun pla que inclogui cine (sense crispetes) o alguna sèrie per evadir-me de tot i de res. Entremig de tot, encara farem dissabte, que hi ha feines que, si bé poden esperar, sempre ens fan rau-rau.  En qualsevol cas, seguiré lluitant per trobar l'equilibri al teu costat, encara que no puguem caminar frec a frec ni arribar físicament a cap meta modesta a uns milers de metres. 

Sí: ja ho sé que la pluja no m'impedeix de moure'm i que per això hi ha els paraigües i les jaquetes impermeables, però l'horitzó d'un camí enfangat en un dia gris a aquestes alçades del divendres no m'acaba de fer el pes. Potser, simplement, perquè després d'una setmana de llamps i trons (metafòrics), de regir i corregir el que he pogut i d'embastar petits projectes d'aula, queda poca energia per pensar a arrossegar els peus pel fang. Pot ser, tambė, que el bombardeig continuat d'ofertes meravelloses i irresistibles per aprofitar aquest refotut Black Friday m'hagi acabat de xuclar l'ànim o d'anul.lar la voluntat. Per cert, senyors: NO vull comprar res avui. Amb fer la compra del súper em dono per satisfeta...

Quin cansament. És clar que sempre em queda el meu petit remei de pobra: escriure quatre ratlles, passar algunes (poques o moltes) pàgines d'algun llibre que m'acompanya i deixar-me endur per la gula més estesa en els sopars familiars dels divendres confinats: endrapar pizza casolana i beure cervesa abans de deixar anar el cap al coixí amb la satisfacció simple i prosaica de saber que demà el despertador no tocarà.

Primer, però, ens haurem d'afanyar a omplir el rebost.

A reveure, que demà ja serà un altre dia!

Blaumut, "Equilibri"