Em vaig enamorar d'una veu. D'una manera impulsiva i inconscient -hi ha cap altra manera d'enamorar-se?- em vaig enamorar d'aquelles esses sedoses I imperfectes que m'amanyagaven els sentits. I en vaig tenir prou amb la primera vegada. Una veu. Aquella veu. La veu.
Subtilment captivada pel timbre i per la tonada ni tan sols vaig posar atenció al missatge que contenia. Em va semblar que em fonia, com si parlés només per a mi tota l'eternitat plena de promeses en un xiuxiueig a cau d'orella. Vaig aclucar els ulls i en vaig sentir tan sols, com dues baules perdudes, les darreres paraules: “Bon viatge!”.
El comandant acabava de donar-nos la benvinguda a un llarg vol transoceànic que vaig emprendre immersa en un somni.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada