Ginesta

Cada vespre m’escapo de nosaltres

i aixeco,  d’esma sovint, la pols 

de camins lluents de sol i de juny.

I admiro la verdor nova dels pàmpols

renascuts enmig dels ceps rabassuts;

mentre als marges, exultant, la ginesta

de flor fugaç alça altiva la testa.