M’agrada
/ No m’agrada. Que senzill sembla, oi? Poder reduir la immensa
complexitat de la realitat a un binomi tan simple! I oblidar que la
majoria de les manifestacions d’aquesta realitat que ens ateny, ens fa
ser i ens aclapara són polièdriques, amb facetes, si no ben ocultes en
l’ombra, boiroses, difuses, intangibles i fins fungibles!
Deu
fer, més o menys, una quinzena que m’entretenia en aquestes
disquisicions prou estèrils -no ens enganyem!-, però fins ara encara no
havia fet el pas de donar forma concreta als meus gustos i “disgustos”.
El cas és que acabo de decidir-me a fer el pas, tímidament i sense grans
pretensions... i com en aquell acudit en què algú havia de donar dues
notícies i els receptors decidien rebre primer la dolenta, jo començaré
també per allò que em desagrada...
En
descàrrec meu diré, però, que a vegades em falten arguments per
justificar tant algunes de les meves fòbies com, evidentment, també
algunes de les meves fílies. Deu ser que sóc humana!
NO M’AGRADA
Em
contindré, seré breu: només esmentaré algunes, poques, de les coses que
em superen i, fins m’exasperen... i adverteixo que l’ordre en què
esmento els elements és absolutament aleatori. Tampoc no cal fer gaire
cas de l’àmbit on situï els causants dels meus “no m’agrada”. Aviso que
no hi ha ordre ni concert en aquesta pluja d’idees...
No m’agraden:
-Els
pares a temps parcial que deleguen tota responsabilitat educadora en
els altres. Alguns -pobrets!- s’adonen massa tard que s’ha de saber dir
no i obliden que educar no és consentir.
-Que
el senyor Papandreu surti sempre rialler a la foto, com si se’n fotés
de tot el món, malgrat la que ens plou a sobre... Que no va amb ell la
cosa? És clar que tampoc no em fan el pes les rialles postisses i
insolents dels líders del G20 en les seves escenificacions opulentes
mentre debaten com salvar el món.
-Que els bancs es queixin perquè els seus beneficis aquest any han estat menors.
-Que
alguns polítics massa amics de les fotos hagin confós la seva ocupació
amb una campanya electoral permanent on cada dia puguin canviar de parer
i idear una frase enginyosa (buscant un “trendingtopic”?) sense por de quedar retratats i menystenint la intel·ligència, el criteri i el sentit comú dels ciutadans...
-La “política de globus sonda” sense rumb més enllà de les tisorades.
-Els indignats “antisistema” que viuen a costa del sistema.
-Els
que fan campanya perquè no es voti, o pel vot en blanc i obvien que
aquesta és la via més segura perquè res no canviï i els forts es facin
encara més forts.
-Que
en una ciutat com Figueres, on la clientela francesa ve a omplir-se
l’armari i el rebost, molts dependents i dependentes amb prou feines
sàpiguen dir “Bonjour!”
Tampoc
no m’agrada que prohibeixin aparcar en tot un tram de carrer on abans
s’aparcava sense problemes amb l’excusa del benestar dels ciutadans i que el
resultat final de tal maniobra sigui que els veïns en sortim ben malparats!
M’explicaré: Sota casa meva, hi ha un carrer de direcció única on abans
convivien vianants caminant per les voreres estretes, cotxes aparcats
sense infringir cap norma i vehicles circulant per l’asfalt a velocitat
moderada. Ja fa un temps, en l’anterior mandat, es va decidir que
aquest tram de carrer era massa estret i que no permetre estacionar-hi ho deixaria tot més endreçat. Resultat: ara hi ha menys
places de pàrquing (en un barri que no és, essencialment, comercial), els
vehicles hi corren més, les passades de frenada a la cruïlla són més estridents, i
les voreres estan permanentment envaïdes de vehicles que no deixen
circular els soferts vianants. I això s'ha agreujat especialment d’ençà que s’hi va obrir una
escola de ball. Es veu que la mainada es cansen tant quan ballen que
els papes no poden tolerar que facin dues passes a peu!
Rectificar és de savis, no?
Rectificar és de savis, no?
