Olor de pluja de setembre

 

Olor de pluja, essència de terra molla que et pren els sentits i se t'arrapa per fer-te sentir viu i despertar-te els instints somorts. Remor de trons que, arrogants, ens recorden la nostra petitesa a cada llamp que esclata sense treva enmig de la tempesta. I enmig de tot, amatents a l'espera que el xàfec  amaini o es decideixi a persistir en una pluja civilitzada, l'aire fresc que promet un descans reparador, una nit lleugera de passar després de les calorades d'un setembre fins ara xafogós. Pluja de setembre, preludi de tardor...

De moment, i és d'agrair, el retrat és prou bucòlic: fins i tot els veïns propietaris de cànids, indolents de mena, han tingut cura de donar aixopluc als pobres animals i estalviar-los el patiment que la maltempsada els suposa. Aquesta nit hi ha calma: ni lladrucs ni udols. I la pluja és ara ruixim mentre la tronada es desfà i se'n va.

Però aquesta pluja que ens reconforta quan tenim un sostre que ens aixopluga, pot ser tan inclement!

Ja ho deia sàviament Raimon: "Al meu país la pluja no sap ploure..."

Gaudir a petits glops del que tenim a mà, saber trobar el gust d'aquelles coses que sovint se'ns escapen, reconèixer la bonior del que ens acompanya cada dia,

 el país que ens configura i que ajudem a configurar... VACANCES!

A una amiga

Els amics, diuen, es poden comptar amb els dits d'una mà. I de vegades encara ens en sobren. Ho subscric si entenem l'amistat com quelcom molt més profund que una mera afinitat o una connexió basada en interessos o circumstàncies comuns. L'amistat: aquella connexió pura i desintersada que s'autoalimenta i enforteix amb el tracte i que, paradoxalment, suporta les distàncies i les absències... Potser la tenim sacralitzada. Segur que per viure i treure suc a les petites felicitats que ens ajuden a anar fent camí tampoc no cal tenir una corrua d'amics incondicionals. Probablement n'hi ha prou de viure els bons moments amb aquells que ens hi acompanyen i els propicien i de deixar-nos agombolar quan les coses van mal dades. Sense exclusivitats, sagraments ni altres solemnitats. Segurament la majoria podem presumir de tenir coneguts, col·legues, veïns, familiars i saludats que ens poden acompanyar en circumstàncies ben diverses i amb els quals escrivim capítols de veritable amistat, sense necessitat de fer-ne novel·les èpiques.

Amb tot, està bé reconèixer que hi ha amics que són diferents, persones de qui et sents ben a prop per més terra que te'n separi... Això em passa amb la meva amiga zamorana i la seva familia meravellosa, gent senzilla i generosa que ens va acollir amb els braços i el cor oberts a casa seva durant una part de les nostres vacances. No podíem tenir millors amfitrions per terres castellanes! 

Ja fa uns dies que vam cloure la petita estada a casa seva aclaparats per la seva hospitalitat i bonhomia, amb recança per l'adéu i amb les piles ben carregades -i alguns productes de l'hort al portaequipatges!- sabedors que en Martín, la María i la M.Carmen són, d'alguna manera, la nostra "família" castellana. 

Mil gràcies per ser com sou! Ja sabeu que teniu les portes de casa obertes sempre!

Txarango, "Compta amb mi"

Estiu que mandreja

Aquests dies que l'estiu mandreja i tot fa pujada s'agraeixen els menjars i les begudes lleugers, les lectures de digestió suau, les pauses per prendre aire, els punts i a part. No ens fa res anar una mica més a la deriva i començar capítols que probablement no tindran fi. Són dies feixucs de rutines disperses i sons espessos. Però també són dies que ajuden a prendre alè, mentre redescobrim, en la mesura que l'atapeïment de l'agost ens deixa, la meravella d'aquest racó de món on tenim la sort de viure. Convindreu amb mi que no hi ha com sortir del niu, recòrrer altres paisatges i flairar altres terres per deixar de mirar-se el melic. Però per als que som de l'Empordà, aquesta terra té un no sé què que atrapa i et reclama quan te n'allunyes massa. Tenim mar i riu, plana i muntanya, secà i regadiu... i cues atapeïdes al pic de l'agost. Ja vindrà el setembre per a gaudi nostre! Mentrestant, passarem la canícula escoltant melodies que ens afalaguin, llegint pàgines que ens delectin, reposant el cos i l'esperit quan en tinguem ocasió, i gaudint de la llum dels dies que ja es van escurçant. Si som prou savis, sabrem despreocupar-nos del xivarri que ens ve de fora i farem una treva amb els incívics que ens compliquen el descans... l'estiu ja té aquestes coses. I, passet a passet, fent-nos propòsits lleugers per no comprometre'ns massa, arribarem a setembre amb pas ferm per combatre els fels de la quotidianitat i continuar assaborint les mels de les vacances.

I, com que les bicicletes fan estiu, us deixo de companyia les Bicicletes de Blaumut...

Que vagi de gust!

Nou primaveres

I avui és la princesa de casa, la que en suma un més. Celebrarem nou primaveres ben florides i lluminoses enmig de la canícula d'un juliol intens...
L'alegria de casa, la princesa sense tron, reina de la nostra república domèstica, lluny de ser la princesa del pèsol, és una tot-terreny amb recursos per anar sempre endavant.
La Jana gaudeix cantant, tocant, llegint, escrivint, aprenent, pintant, corrent, saltant, menjant i ballant.  La Jana riu i viu amb intensitat els moments. Mou, remou i commou. I vol saber, i dir  i escoltar i ser part de tot.
I així, se'ns va fent gran, sense que, de fet, ens sembli que hagi estat gaire temps petita.
La Jana té un germà que admira i que l'admira. I té la sort de gaudir d'una escola acollidora on no vol faltar mai. No té mai por de fer amics i sap guardar els que té.
La Jana sempre rumia: raona, somnia i conclou. Explica històries que viu i reviu. I fa tanta companyia!
La nostra nena, que fa anys, ja en fa nou que ens omple la vida mentre li ensenyem a seguir el camí alhora que ella posa llum al nostre.
Però la Jana també s'enfada, plora, s'encaparra i revoluciona. Té caràcter i se sap fer valer.
Continua així, bonica!
PER MOLTS ANYS!