Espera

L'espera es dilata i l'objectiu mai no s'acaba de deixar atrapar. I tu bufes, com si fer-ho servís per res més que per deixar anar el llast de la impotència. Encara no has après -ni tindràs, previsiblement, temps de fer-ho- que la paciència pot ser una bona companyia. Però ara que ja tens dues edats, i no una, saps estrafer la teva impaciència pueril i fins entabanar-te a tu mateixa per poc que badis.

Atribueixen a John Lennon la frase que diu que la vida és allò que passa mentre estàs ocupat fent altres plans. I tu, mentre taral·leges "Imagine",  just ara comences a adonar-te que potser és cert i que has perdut massa temps. I d'aquí et venen les presses per recuperar el temps perdut i per fer tots els cims que se't posin per davant. 

Tanmateix, la frisança descontrolada donarà pas a la serenor, perquè entendràs que, en la vida, després d'una espera sempre en ve una altra; i que els objectius que perseguim són el testimoni d'una inacabable cursa de relleus. Segurament aquí rau l'imponderable pes del sentit de la vida...

John Lennon, "Imagine"

Recerca

Hi ets i no hi ets... indecís com l'embat tímid de les onades de la mar calma. I vas i vens sense acabar de fer-te present, enllà de tu, absent de mi, buscant el lloc on ser plenament...
I, mentrestant, et vas fent un vestit a mida, teixit a parts iguals amb les pors i les il·lusions que et van assenyalant d'esma el camí sinuós cap al teu jo ocult, que frisa per fer-se lloc i reivindicar-se.

Perdre el nord

L’espera insidiosa de saber 

que has deixat que passin massa dies 

i tens al calaix dels temes pendents

recances tàcites o covardies,

promeses latents que no has complert

perquè t’has prohibit el que senties

vençuda per un fals penediment...

I la certesa clara, malgrat tot,

que podem decidir viure els instants,

mirar enllà, gaudir, obrir els cors,

esbatanar portes sense por,  si cal, 

pel goig de perdre-hi una mica el nord.

Misteri

Em dius que en mi tot és un misteri. I em desconcertes i em fas rumiar... perquè "tot" és absolut; és com dir "res",  o com dir  "sempre", o "mai"...  I aquesta contundència pot ser ben inquietant. Amb tot, admeto que potser, només potser, pugui haver-hi un polsim de certesa en aquesta percepció. Tant se val: tots tenim misteris que nosaltres mateixos desconeixem, racons que es resisteixen a ser explorats, certeses que romanen latents i incerteses que ens impedeixen d'acabar-nos de conèixer. Tots estem fets de llums i d'ombres, da paraules entenedores i de missatges en clau.

Em dius que soc fugissera i que te m'escapo quan et fas la il·lusió que em tens una mica a l'abast. Potser sí. De fet, tu i jo no som res, però ho som tot. I això m'agrada. Perquè la vida és una cursa d'obstacles i contradiccions que cal recórrer i experimentar. 

I la vivim entre el ser i el no ser...

Juliol. Capítol 3: els teus disset, Jana.

Una mica a deshora, proclamo avui els teus disset acabats d'estrenar, Jana. El deu del set vas complir disset anys esplèndids que et fan resplendir en aquest any de canvis i d'oportunitats: l'any del teu primer amor (i desamor), del teu primer de batxillerat (superat brillantment), de la teva primera feina... i d'altres canvis a la vista. I en cada capítol, cada pas, que has fet i que fas, sempre destaca la teva fermesa de noia forta i de conviccions clares, atributs que t'ajudaran, sens dubte, a superar obstacles i assolir objectius a la vida. Avui t'observo, admirada i una mica envejosa, però orgullosa dels valors que tens i que demostres mentre proclames la teva autonomia i capacitat de decidir. Saps que t'estimem com ets, capaç de triar el teu camí i d'assumir els riscos que això suposa. I en fem prou d'advertir-te que no deixis de tenir present que tots som imperfectes i que les virtuts poden esdevenir defectes i els defectes, es poden capgirar, atenuar, corregir o, simplement, reconèixer i encarar per poder també treure'n profit. 

Gaudeix dels teus disset sense deixar de ser tu, Jana!