Em dius que en mi tot és un misteri. I em desconcertes i em fas rumiar... perquè "tot" és absolut; és com dir "res", o com dir "sempre", o "mai"... I aquesta contundència pot ser ben inquietant. Amb tot, admeto que potser, només potser, pugui haver-hi un polsim de certesa en aquesta percepció. Tant se val: tots tenim misteris que nosaltres mateixos desconeixem, racons que es resisteixen a ser explorats, certeses que romanen latents i incerteses que ens impedeixen d'acabar-nos de conèixer. Tots estem fets de llums i d'ombres, da paraules entenedores i de missatges en clau.
Em dius que soc fugissera i que te m'escapo quan et fas la il·lusió que em tens una mica a l'abast. Potser sí. De fet, tu i jo no som res, però ho som tot. I això m'agrada. Perquè la vida és una cursa d'obstacles i contradiccions que cal recórrer i experimentar.
I la vivim entre el ser i el no ser...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada