Juliol. Capítol 2: llibre

En algun instant de boira entre el ser i el no ser de la meva vida imperfectament corrent vaig decidir enfilar alguns versos que tenia arraconats i confegir un petit volum per editar-lo. Em vaig engrescar, gràcies també a l'esperó d'un amic, en Víctor, que em donava ales, i en van sortir les pàgines d'Entre ser i no ser. En el procés, una mena de catarsi accelerada que em va carregar les piles després d'un any d'assimilar canvis, vaig triar, remenar, escriure, reescriure i descartar, però també vaig gaudir del fet d'escriure.

I tot plegat va fluir, com la vida mateixa, amb moments de vertigen per l'atreviment de voler compartir els meus textos. I vaig anar entrellaçant retalls de vida i de somnis; instants viscuts, sentits o manllevats d'altri. I aquells bocins de vida propis i aliens van donar lloc a unes pàgines concebudes entre la vigília i el son, entre la realitat i el somni, entre el ser i el no ser de la meva existència.

Els tres blocs del llibre acullen poemes i relats diversos en la forma i en el fons, però que comparteixen la voluntat de viure els dies sense recança: "Carpe diem! O es riuran de tu tots els dies que has perdut."

El petit volum em va arribar a les mans a mitjan mes de maig i a final de mes ja el vaig poder presentar a les Tardes Literàries de Vilafant. un vespre agradable en un entorn amable, al Cau, on ja havia presentat el meu Trencadís. M'hi va acompanyar altra vegada en Toni Cobos, mestre, col·lega i amic, a qui he d'agrair la mirada amable i la dissecció acurada. També he d'agrair a en Lluís i l'Ernest el pròleg, generós d'elogis -ai, els amics que regalen afalacs a cap preu!-. 

Ahir amb en Toni vam repetir conversa per presentar el llibre, aquesta vegada a la Biblioteca Fages de Climent de Figueres. I ens hi vam tornar a trobar amb amics i coneguts mentre llegíem versos i arribàvem a la conclusió -gens reveladora- que la literatura és un joc en el qual l'autor té poc a dir quan les paraules prenen forma en la ment del lector, que els dona una dimensió pròpia. Tant és la veritat que amaguin o les mentides que airegin...

Si us plau: gaudiu-ne (si us ve de gust)!