Fa pocs dies vaig decidir (no sé si amb poc seny) parlar del “via crucis” de les obres del Casino Menestral. I vaig escriure una carta a la premsa per congratular-me de la possibilitat que finalment es pogués començar a entreveure el final d'aquest tortuós camí. Avui vull recuperar les meves paraules i parafrasejar-les quan calgui per explicar-me més extensament. Però no patiu... no penso buscar ni atiar polèmiques. No. Només en parlaré des del punt de vista d'una ciutadana esperançada a veure el principi del fi. Puc, doncs, dir-hi la meva sense que ningú se senti ofès?
El cas és que jo (sòcia i seguidora d'Atenea) no sóc sòcia de l'entitat, però des de fa uns vint-i-cinc anys que hi tinc una relació que gairebé m'atreviria a titllar de “sentimental” si no em fes vergonya l'expressió. Per això m'il·lusiona pensar que s'està posant fil a l'agulla per superar tots els despropòsits que han acompanyat des del primer moment el projecte de rehabilitació de l'edifici que l'acull. Sembla que el finançament s'està desencallant --esperem que s'acabin signant tots els convenis acordats!-- i hi ha menys obstacles per mirar de poder continuar les obres a curt termini. La Diputació de Girona va aprovar dies enrere la modificació pressupostària necessària per complir el compromís establert ja fa temps amb el Casino Menestral. Altrament, des de l'Ajuntament també s'ha fet un esforç considerable per modificar el conveni de finançament amb vista a escurçar-lo i evitar la càrrega financera que suposava l’anterior per a les arques del Casino (tant el regidor de cultura com el regidor d'hisenda, però, saben prou bé que trobar diners a bon preu avui dia és difícil a qualsevol banc!). Des de la Generalitat també han arribat notícies grates: s'ha aconseguit una aportació considerable des de Cultura i ja es van complint els compromisos adquirits mesos enrere. Però això no vol dir que ja estigui tot fet: continuen faltant diners: sembla que poc menys d'un milió d'euros, quantitat gens menyspreable.
I no cal oblidar que encara hi ha algun altre obstacle prou important (“diferències” entre l'empresa constructora i el Casino) que dificulta el desencallament definitiu del projecte, si bé sembla que hi ha certa voluntat per resoldre la situació.
Estarem tots d'acord, suposo, que ara no és moment de buscar culpables ni de fer retrets, sinó de mirar endavant i intentar redreçar les coses a fi que tot acabi bé. A més: segurament hi ha culpes compartides i repartides, com hi ha veritats diverses per a persones diverses... Així, si per a uns pot ser difícil acceptar que una entitat privada (per més notori i lloable que sigui el servei que fa, directament o indirecta, a la ciutat) pugui “acaparar” tant diner públic, per a altres és més inexplicable la tossuderia d'alguns socis del casino en alguns aspectes. Personalment, em costa d'entendre que des d'una entitat com aquesta, que té entre els seus molts socis i sòcies persones de validesa i capacitat humana, intel·lectual i professional irrefutables a vegades s'hagin fet gestions i s'hagin pres decisions sense prou garanties, amb més bona fe que no pas encert. Ignorar que els temps han canviat (no som al segle XIX, sinó al XXI) no ha facilitat, de ben segur, les coses.
Però, ara que comença a semblar possible entonar un “al·leluia” en lloc d'un rèquiem, crec, sincerament que és moment de mirar endavant i intentar treure profit de la lliçó sense perdre de vista que les paraules se les enduu el vent (especialment les d'alguns polítics!) i que els números s'han de fer sempre amb el cap (i no amb el cor).
Sort n'hi ha que, malgrat els entrebancs, els recels i els múltiples despropòsits, darrerrament l'afany i insistència de persones com el nostre tinent d'alcalde han ajudat a desencallar, sembla, el projecte.
Ep! Que no se m'ofengui ningú ara! No vull dir amb això que no hi hagi altres persones que hi hagin estat a sobre tots aquests anys. I de ben segur que no ho han tingut gens fàcil. A tots, gràcies!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada