16 d’abril de 2010

Ai, que em perdo! (article publicat a Hora Nova 16/04/10)

Sí, sí: tant rodar, tant rodar... amb aquest afany de ser pertot el nostre alcalde corre el risc de perdre l’erma o de fer-nos-la perdre a tots plegats si no hi posa fre! Mireu, sinó, què deia diumenge passat una barcelonina despistada en una carta de La Vanguardia: “es una lástima que a estas alturas el ilustre alcalde de Cadaqués, Santi Vila, no haya entendido aún que (...)”. Caram, caram! Ja ho deia jo que tots plegats acabaríem perdent la carta de navegar! No sé a vosaltres, però a mi em fa pensar. No és pas que hi perdi hores de son, però no deixa de preocupar-me.

Veureu: el cas és que no cal que em mogui gaire lluny de casa per trobar històries i situacions dignes de treure la son a qualsevol amb dos dits de seny... o d'assegurar el malson si arribem a aclucar els ulls. Situacions que a vegades ratllen el surrealisme.
Us en diré algunes que tenim ben a l'abast de la mà, d'històries per no dormir. I ja veureu: a Figueres ens en podem ben riure dels parcs temàtics, dels esports de risc i altres estratègies per fer pujar l'adrenalina. M'explicaré: podem aventurar-nos a fer gimcanes d'estar per casa circulant pels nostres carrers o, si ens van més els jocs de mans, les malabars o, fins i tot, els jocs d'enginy, podem escalfar-nos el cap intentant encaixar el trencaclosques de les finances municipals -sí és que n'hi ha, de trencaclosques, que els números canten!-.

En el cas que optem (i això d'optar és un dir) per "gaudir" de les obres municipals en qualsevol cruïlla cèntrica, ja podem encomanar-nos al cel: per als meus fills té una certa gràcia això d'anar a la recerca i captura de forats, rases, tanques, llambordes i esvorancs... però a mi, què voleu que us digui! A aquestes alçades qualsevol excés se'm posa malament i, sincerament, començo a estar més que tipa d'entrebancs. I sí, ja sé -i ho he proclamat reiteradament- que per presumir s'ha de patir, però tampoc no cal instal·lar-se en el caos: és que les feines no es poden planificar millor i amb més sentit comú?
Els entrebancs -valgui la redundància- no sempre es poden evitar, i les molèsties tampoc. És llastimós, però, haver de veure en la nostra processó diària fanals tan ben posats que gairebé demanen a crits que se'ls enduguin per davant (i que a la tercera sotragada acaben desapareixent d'allà on no haurien d'haver estat mai); o esquenes d'ase que, un cop acomplert el propòsit d'iniciar un munt de conductors distrets en les acrobàcies, són indultades o passades pel bisturí. Ai! I, mentrestant, pel camí, hem perdut alguns miralls que feien prou bé la seva feina en algunes cantonades difícils i els vianants ens anem jugant la pell per travessar les noves cruïlles de disseny (sense passos de vianants ratllats a l'esquena). Només són alguns "detalls". Ja ens hi anirem acostumant, però... Això sí: a les sofertes "maresdecriaturaambcotxet", entre les quals em comptava fa pocs mesos, se'ls ha fet més fàcil caminar per algunes voreres.

Si ens van més els jocs d'enginy sempre podem intentar entendre quina mena de malabars fa l'equip de govern quan embolica la troca fent veure el que no és parlant de pressupostos: però que encara no són prou grans per saber que abans s'atrapa a un mentider que a un coix?
Aquesta política de patacada i aparador on ens duu? Sort que sempre surt algú capaç de dir les coses pel seu nom i assumir-ne les conseqüències.

I, mentrestant, tenim l'amo de bòlit anant de "bolos" de precampanya, que aquí ja n'hi ha que li riuen les gràcies. Espero que no haguem perdut la carta de navegar amb tant d'afany de ser pertot: Qui molt abraça, poc estreny! Amb tots els respectes, m’estimo més que qui ens governi es curi d'aquesta febrada d'autopromoció preelectoral i planti els peus a terra d’una vegada per totes, que ja té prou feina a casa nostra! Tampoc no estaria de més que deixés de navegar a la deriva fent cops de timó a cegues o inventant-se sopars de duro cada vegada que li sembla que s’acosta massa al naufragi...

Amb tantes ganes de sortir a la foto, vés que no li surti desenfocada!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

I tu, què hi dius?