23 de maig de 2011

Quan la marca no ven...

Evidentment això no és un final, sinó la continuació d'un camí, difícil, però necessari: la feina del nostre equip no caurà en un sac buit! El temps posa les coses al seu lloc: no se'ns pot recriminar falta de treball, de preparació o de projecte. Temps al temps! Falla la marca, no el producte!
Malgrat el dolor, inevitable i necessari, del moment, estic satisfeta de la feina feta. No sóc, però, una il·lusa: sé que hem comès errors. El principal, creure que podíem evitar l'inevitable tsunami de les dretes i, sobretot, pensar que amb tenacitat i esforç superaríem l'espiral d'estupidesa d'unes esquerres entestades a autodetruir-se a còpia d'indignar-se amb mètodes kumbaià o amb polítiques de dretes... Caldrà que ens reinventem, i que revisem la feina feta, òbviament . Però no ens hem de resignar a creure que  tot el que hem fet ha estat en va. De moment, jo m'enduc com a penyora la solidesa i la il·lusió per seguir treballant de l'equip format sota el lideratge d'en Pere. Estic molt orgullosa d'haver estat convidada fa temps a formar-ne part , d'haver-hi estat ben acollida i de continuar-hi vinculada. No ens dol haver dedicat esforços a la nostra/vostra causa. Hi hem deixat moltes hores, hores tretes a la família, als amics, al repòs... però el capital humà que hi hem guanyat és increïble: allà on abans hi havia companys, hi ha hagut veritables col·legues i ara hi ha amics; allà on ja hi havia amics, ara hi ha  la certesa que hi ha coses que sí que són per sempre... 
Continuarem el camí mirant endavant: l'horitzó no és mai enrere. Gràcies, companys de travessa! I , sobretot, gràcies, Pere, per haver-nos fet creure en un projecte que continuarem defensant sota el teu guiatge, però que ja hem fet ben nostre!

 
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

I tu, què hi dius?