El
meu/nostre entorn està atapeït de desafectes, descreguts, apolítics,
desencantats, passotes i, fins i tot, indignats. Entenc que hi hagi
tanta gent del carrer que fugi de la política i dels polítics. És més,
jo també tinc i comparteixo en major o menor mesura alguns d'aquests
atributs. És clar que alguns m’ho posen ben fàcil! Ara bé: no m’he estat
de dir altres vegades que pretendre no tenir res a veure amb la
política no deixa de ser una fal·làcia, ja que, d’una manera o altra, en
la vida tot és “política”, si més no en un sentit ampli del terme...
Per això no puc entendre ni acceptar que la desídia, la renúncia o el
tantsemenfotisme acabin permetent i legitimant que es continuï jugant
amb els nostres calés, els nostres drets i el nostre benestar.
Sincerament crec que, malgrat tot, cal anar a votar. Altrament potser estarem
donant un xec en blanc, justament, a aquells que voldríem veure lluny
del poder...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada