13 de novembre del 2011

Un xec en blanc

El meu/nostre entorn està atapeït de desafectes, descreguts, apolítics, desencantats, passotes i, fins i tot, indignats. Entenc que hi hagi tanta gent del carrer que fugi de la política i dels polítics. És més, jo també tinc i comparteixo en major o menor mesura alguns d'aquests atributs. És clar que alguns m’ho posen ben fàcil! Ara bé: no m’he estat de dir altres vegades que pretendre no tenir res a veure amb la política no deixa de ser una fal·làcia, ja que, d’una manera o altra, en la vida tot és “política”, si més no en un sentit ampli del terme...  Per això no puc entendre ni acceptar que la desídia, la renúncia o el tantsemenfotisme acabin permetent i legitimant que es continuï jugant amb els nostres calés, els nostres drets i el nostre benestar.
Sincerament crec que, malgrat tot, cal anar a votar. Altrament potser estarem donant un xec en blanc, justament, a aquells que voldríem veure lluny del poder...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

I tu, què hi dius?