Moral? No és el mateix acollonir que acollonar... però n'hi ha que en nom dels valors, de la moral i bla, bla, bla se'n foten de tots nosaltres a la cara d'una manera tan sobrada que acaben aconseguint posar la por al cos a més d'un.
Evidentment no pretenc parlar des de cap mena de certesa absoluta ni atribuir-me cap virtut que no em correspongui, però necessito apel·lar al sentit comú enmig de tanta desorientació. Em faria riure -si no fos que la situació no és còmica- que alguns rebutgin l'Eurovegas justament argumentant certs prejudicis morals, oblidant -com qui no vol la cosa- que en aquest país les loteries, el joc i les rifes són afavorits per o des d'organismes públics; o que -ens agradi o no- cada dia n'hi ha més que travessen la frontera per venir a "gaudir" dels serveis que se'ls ofereixen als vorals de les nostres carreteres...
Ai, la moral! Costa poc queixar-se dels empleats bancaris amb pocs escrúpols que han col·locat productes indesitjables a pobres usuaris/clients que no sabien què es feien i oblidar que l'afany d'acaparar i l'excés d'ambició va fer moltes vegades que aquests passessin per alt la premissa que enlloc no regalen duros a quatre pessetes!
En aquest país que fins fa quatre dies tothom pensava que era ric, massa vegades s'ha oblidat la moral, l'exercici de la responsabilitat individual i que no tot s'hi val!
Dit això: que no em vinguin amb romanços els que rebutgen l'Eurovegas adduint motius ètics. Innegablement podrien trobar molts altres arguments de pes per justificar el no al projecte.
Òbviament, aquesta és només una minúscula mostra de la doble moral d'aquest país de pa sucat amb oli on el costum de fugir d'estudi és gairebé un esport nacional. La culpa és negra i ningú no la vol, però ja comença a ser hora que ens empassem una mica l'orgull i ens hi posem tots plegats!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada