El meu pare, un mestre jove empordanès que venia de dos anys de mili a
la Marina a Cartagena va anar a treballar al Pirineu. El salt del peu de
la serra de Verdera al Pirineu, el va fer per anar a fer alfabetització
d'adults a la vall de Cardós. Els homes que, de prop o de lluny, havien
anat a aquelles terres aspres a treballar per Copisa en les grans
infraestructures hidroelèctriques que es van bastir en aquells anys eren
els seus alumnes. A Copisa el van reclutar i va estar
una temporada en excedència del magisteri per fer de topògraf. Això era
abans que anés a fer de mestre a Sant Sadurní de l'Heura, a peu de les
Gavarres, i conegués la meva mare. Sempre, però, li he sentit parlar del seu pas per Ribera de Cardós amb devoció. I dels viatges que feia d'allà a Palau-saverdera, a casa dels pares, amb la Montesa.
En aquesta obra de ficció hi ha retrobat moments i detalls precisos d'una època que rememora sovint.
M'agrada molt compartir amb ell aquesta lectura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada