Que l'escola no pot suplir les mancances de l'entorn familiar, és obvi. Però ha de poder diposar d'eines per oferir possibilitats a tots, per ajudar a reduir diferències, per acompanyar els que tenen el camí més difícil, per posar pedaços quan toqui i ajudar a mantenir a flot les esperances.
A l'escola, diuen alguns, li pertoca només oferir coneixements; l'educació ha de venir de casa. Home: error monumental: ens eduquem i eduquem tenint en compte molts factors i condicionants, però no ens podem tancar en bombolles com si res. Si he defensat sempre que anar a una escola pública, diversa i diversificada, és un dels millors fonaments per poder viure de cares a la realitat, prendre'n consciència i aprendre a viure és justament per això: perquè hi trobem ben vives les diferències i això ens ensenya a treballar-les, complementar-les, entendre-les... a trobar eines per fer-nos lloc en un món heterogeni i amb valors, sovint, antagònics. La pedagogia de l'exemple.
Bé: el cas és, doncs, que igual com no puc defensar de cap manera que sigui feina exclusiva de mestres i professors educar els nens i els joves, tampoc no em semblaria lògic defensar que aquesta no és, també, una tasca del gremi. Altrament, caiem en el simplisme i la demagògia... I això val per a tots: el que no poden fer de cap manera les famílies és dimitir del seu paper primordial en l'educació. L'empremta de l'entorn, especialment els primers anys, és massa important com per acceptar que hi hagi pares i mares que s'espolsin de sobre la responsabilitat immensa d'educar!
I s'educa amb l'exemple, sobretot, i amb la reflexió.
Cobrir amb mentides, donar excuses que no toquen, alimentar la irresponsabilitat dels fills davant l'incompliment dels compromisos adquirits, fer-los feines que els pertoquen o altres pràctiques habituals en algunes famílies, no ajuden gens a educar joves compromesos i responsables... I que això ho facin pares i mares suposadament "respectables" encara em treu més de polleguera. Au!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada