10 de juliol del 2018

Jana bonica: avui en fas onze!



Jana bonica,

No et diré princesa, perquè tu només ets la princesa del papa, però sí que et diré flor, perquè tu ets la meva única flor. I, avui, floreta meva, que ja fa un any que vas estrenar la teva primera dècada, t’hem de dir altra vegada: “PER MOLTS ANYS!”.
11 anyets amb tu, intensos i ben aprofitats, i la certesa que ets la salsa de la nostra vida. La sal i el pebre. La mel més dolça. Perquè tenir-te a prop és un estímul constant: no hi ha minuts sense paraules ni dies sense històries per explicar; no hi ha nits sense somnis ni situacions que no et despertin la curiositat...
Jana remolí, vaileta inquieta: canta, balla, salta, riu, xerra... i encomana’ns l’alegria, com ho fas sempre.
Ai, Jana! La nostra poncella tafanera! No deixis de tenir mai aquesta curiositat que et mou ni de viure amb joia l’oportunitat d’aprendre. I confia en les teves aptituds, que en tens moltes. Ets una nena bonica. I t’aniràs transformant en una adolescent capriciosa (llei de vida!) per poc que badem. No vulguis córrer. Gaudeix el dia a dia i recorda sempre que el més important de les persones no es percep per la vista, sinó que se sent i es viu. Procura ser sempre mereixedora de l’estima dels altres. Aquest sempre pot ser un bon lema per anar per la vida.
Ara que et comences a fer gran (ja començaràs el teu darrer curs a l’escola de primària!) val la pena recordar-te que no has de perdre mai les ganes de jugar i de riure. Vindran temps amb altres inquietuds i les inevitables presses per créixer. Però no has de voler córrer, insisteixo; no cal. Gaudeix amb plenitud dels teus onze anys acabats d’estrenar. Amb tot el que els acompanya: els avis que t’adoren, els amics i companys que t’estimes i t’estimen, els pares que sempre serem teus i el teu Roger, el germà gran que no sap viure sense tu malgrat els batecs agredolços dels seus setze anys nous de trinca. T’estimem com ets. No canviïs gaire, si pot ser.

 Txarango, "No deixis de caminar"


10 de juliol de 2018