Jana bonica,
No et diré princesa, perquè tu
només ets la princesa del papa, però sí que et diré flor, perquè tu ets la meva
única flor. I, avui, floreta meva, que ja fa un any que vas estrenar la teva
primera dècada, t’hem de dir altra vegada: “PER MOLTS ANYS!”.
11 anyets amb tu, intensos i ben
aprofitats, i la certesa que ets la salsa de la nostra vida. La sal i el pebre.
La mel més dolça. Perquè tenir-te a prop és un estímul constant: no hi ha
minuts sense paraules ni dies sense històries per explicar; no hi ha nits sense
somnis ni situacions que no et despertin la curiositat...
Jana remolí, vaileta inquieta:
canta, balla, salta, riu, xerra... i encomana’ns l’alegria, com ho fas sempre.
Ai, Jana! La nostra poncella
tafanera! No deixis de tenir mai aquesta curiositat que et mou ni de viure amb
joia l’oportunitat d’aprendre. I confia en les teves aptituds, que en tens
moltes. Ets una nena bonica. I t’aniràs transformant en una adolescent
capriciosa (llei de vida!) per poc que badem. No vulguis córrer. Gaudeix el dia
a dia i recorda sempre que el més important de les persones no es percep per la
vista, sinó que se sent i es viu. Procura ser sempre mereixedora de l’estima
dels altres. Aquest sempre pot ser un bon lema per anar per la vida.
Ara que et comences a fer gran
(ja començaràs el teu darrer curs a l’escola de primària!) val la pena
recordar-te que no has de perdre mai les ganes de jugar i de riure. Vindran
temps amb altres inquietuds i les inevitables presses per créixer. Però no has
de voler córrer, insisteixo; no cal. Gaudeix amb plenitud dels teus onze anys
acabats d’estrenar. Amb tot el que els acompanya: els avis que t’adoren, els
amics i companys que t’estimes i t’estimen, els pares que sempre serem teus i
el teu Roger, el germà gran que no sap viure sense tu malgrat els batecs
agredolços dels seus setze anys nous de trinca. T’estimem com ets. No canviïs gaire, si pot ser.
Txarango, "No deixis de caminar"
10 de juliol de 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada