2 de juliol de 2018

16 anys

Roger, fill, avui deixes els 15 enrere. I fer els 16 és només el primer pas per deixar de banda algunes  petites “pegues” associades a la infantesa: entre d’altres, els estudis obligatoris o la impossibilitat de treballar a canvi d’un sou... Quina pena, oi?  Però, per contra, toca assumir nous reptes. I alguns fan mandra i costen de pair. Créixer té això. Te’ns has fet gran. I ara et toca ser rebel i estar carregat de punyetes i de romanços. No te’n culpo: no queda bé tenir 16 anys i ser dòcil. Tampoc no deu ser del cas parlar bé i acceptar consells sense posar cap resistència. Tant se val. Perquè, malgrat tot, malgrat les protestes, les contradiccions, els malentesos  i les diferències, estem orgullosíssims de tu. I t’estimem amb els teus humors canviants, les paraules grolleres i les petites rebel·lies –sempre que hi posis mesura, tot s’ha de dir-.
Esperem que aquests 16 que et porten la primera feina d'estiu suposin també l’inici d’una etapa plena de nous reptes personals: en els estudis, en les relacions, en les inquietuds que et mouen...  En qualsevol cas, nosaltres serem prop teu en aquest camí, que segur que et continuarà donant satisfaccions i aprenentatges dels quals sentir-nos cofois. No tinguis por de continuar aquest camí i de buscar nous horitzons.
Esperem que sàpigues gaudir plenament d’aquesta etapa. 

Per molts anys, Roger!

Figueres, 2 de juliol de 2018

1 comentari:

I tu, què hi dius?