Versos de maig

Més versos dispersos... 

MAIG. ADÉU

Ara que ja me’n vaig, deixaré roba estesa,

La porta entreoberta i el perfum d’aquest maig.

Així em sabràs a prop, si ulls clucs mai m’empaites,

per descuit o nostàlgia, o si et pesa l’enyor...

Marxo amb passos ben ferms, empassant-me la pena,

No puc tornar enrere, m’enretiro silent.

Es perdran les raons de l’infeliç naufragi:

No cabran peròs en el nostre epitafi.

Som amants condemnats: malalts d’amor furtiu,

Vivint en cada instant l’alè definitiu.

I ara que sento el dol i es desfan les promeses

Et faig un lloc al cor perquè hi endrecis penes.

Deixo la clau al pany mentre ordeno els armaris,

I en trec alguns retalls  d’aquells nostres desvaris.

Cobejo encara instants on, tossudament còmplices,

Ens venen al rescat delits d’amants insomnes.

Me’n vaig sense rancor, sense cap odi estèril,

Perquè et sé ben a prop , malgrat tants de silencis.

Deixo obert el cancell, franc el pas de la porta,

No em resigno a l’adéu: vull tenir-te d’escorta.

Si franqueges el pas, lluny de pors i recances,  

Trobaràs el teu jaç... i la taula parada.