A vegades cal ben poc per tastar moments feliços. Avui m'hi ha ajudat pujar al terrat d'esquitllentes, per poder esgarrapar, encara que fos furtivament, l’escalf d'aquesta primavera confinada. Confesso, però, que aquest diumenge m’he arribat a avorrir una mica d'estar reclosa, per bé que ha estat un avorriment autoimposat i gairebé profilàctic. Un dolce far niente necessari per poder trencar amb una nova rutina aclaparadora en què s'han diluït els horaris, els límits, els terminis i les prioritats. Demà passat tornaré a immergir-me en aquesta voràgine. Però avui fins i tot m'he permès de badar en aquest balcó que habitualment m'oprimeix més que no pas m'allibera. I he vist el pas dels núvols i he atrapat el volar lliure de les orenetes. I he sentit la flaire de l'abril. I tot plegat m'ha dut les promeses dels dies que vindran...
Lax'n Busto, "Tornarem"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada