11 d’abril de 2020

Esbós de versos confinats


Vull pintar de verd el ressò de les paraules,
que no les persegueixi més l'alè del dol.
Vull vèncer les pors, revestir-les d’esperances 
i beure’m a glops les promeses del retorn.

Passen tan lentes les hores sota aquest sostre! 
Però no és una condemna el confinament:
la pena és la incertesa que em capgira l'ordre
i que em remou febleses que crèiem absents...

Si avui acato amb recel ser captiva a casa
és pel gust agredolç d’un recés imposat
que em confina per força amb la meva ànima.

Però pinto amb colors els dies que vindran
rebent amb les finestres ben esbatanades
la claror insolent d’un abril esclatant.


Lluís Llach, "Que tinguem sort"

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

I tu, què hi dius?