(Al meu alumnat de 2n de BAT, que avui celebra la graduació)
Fi de cicle i aiguabarreig d'emocions. Avui celebrem un adeu col·lectiu, però amb l'esperança que sigui només un "a reveure": ja sabeu que al Monturiol hi trobareu sempre les portes ben obertes.
Però, per sobre de tot, celebrem la suma de totes les vostres fites individuals i l'entrada col·lectiva al món de les responsabilitats adultes. Encara no en sou prou conscients. Tindreu temps de prendre distància d'aquest curs vertiginós i d'acabar recordant-ne esencialment els aprenentatges positius i les vivències enriquidores. I, potser, recordareu amb nostàlgia i fins i tot amb certa condescencència els professors que ens hem fet pesats aquests anys del batxillerat intentant fer-vos -encara que no ho cregueu- més planer el camí.
Amb vosaltres nosaltres també hem patit, hem passat nervis, hem tingut moments de desesperació o la temptació d'abaixar els braços. Però l'experiència ens diu que tot passa i que fins i tot els camins més abruptes es deixen caminar i ens acaben conduint a la meta.
Més enllà dels vostres assoliments acadèmics, segur que el més important que us endureu del vostre pas per aquí serà el convenciment que sou capaços de superar metes i de lluitar pels vostres somnis. Esperem haver estat capaços de fer-vos descobrir les eines que vosaltres mateixos teniu per superar-vos i créixer.
Molta sort en els camins que ben aviat emprendreu! Però, sobretot, recordeu que l'esforç i la voluntat d'anar endavant sempre seran el millor aliat per superar-vos.
Sopa de Cabra, "Camins"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada