20 d’agost de 2010

Mandra? (II)

MANDRA

Sí, mandra. Mandra d'estiu, de vacances, de tarda de divendres... Mandra al capdavall. No em fa res d'obrir-li un parèntesi i deixar-m'hi anar amb delit i sense culpa. O és que no tenim tots dret a algun moment de ganduleria? Repeteixo: em delecto assaborint i reivindicant aquesta estona meva i ben meva de mandra "productiva". De vegades hem de saber parar, agafar aire, i reprendre el camí amb força... És bo i necessari, sempre que no ens arrossegui massa, llaminera, la desídia.
Qui pot negar l’efecte reparador que en temps de vacances tenen les estones d’oci despreocupat, el desordre vital i el sempre difícil exercici de fer els ulls grossos a allò que ens incomoda durant l’any? Convindreu amb mi que uns dies l’any està prou bé de baixar una mica la guàrdia, deixar en stand by la lluïta diària i relaxar els costums. Sempre que en l’afany de deixar enrere l’estrès no acabem trepitjant el dret que tenen els altres al descans i a l’ordre. O que no ens oblidem massa d’on som i de qui som.
A pocs dies de recomençar el curs no em puc estar de pensar en la necessitat que tenim de saber deixar-nos arrossegar per aquesta mandra balsàmica. Veureu: aviat el tràfec diari ens engolirà sense compassió i tornarem a activar tots els sentits. Els ensenyants maleirem com sempre l’apatia d’alguns estudiants, els recursos escassos i les obligacions excessives... Els estudiants es queixaran, és clar, perquè esforçar-se no està de moda. I els ciutadans ens adonarem de nou dels semàfors que no funcionen, de les obres que no avancen, de les promeses no acomplertes i dels pals a les rodes. Tots plegats insistirem a buscar culpables (i a espolsar-nos les culpes!). És clar, cal ser justos, també ens tornarem a felicitar pels projectes que es consoliden, per les il·lusions satisfetes i per les paraules que es fan realitats (i en voldrem ser partíceps o actors!)
I l‘últim mes d’estiu ens portarà també al frenesí d’una tardor electoral en què tothom voldrà estar a l’aparador... De fet, la subhasta ja fa mesos que dura! I s’allargarà.
Decididament, crec que faig bé d’agafar-m’ho amb calma i prendre aire, perquè aviat tindrem el quadern ple de deures! Així que, amb permís de tots, de moment, m'aturo aquí, a aprofitar les escorrialles d’aquest agost amb la meva mandra i un bon cafè. Salut!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

I tu, què hi dius?