13 d’agost de 2010

Mandra?

Sí, mandra. Mandra d'estiu, de vacances, de tarda de divendres... Mandra al capdavall. No em fa res d'obrir-li un parèntesi i deixar-m'hi anar amb delit i sense culpa. O és que no tenim tots dret a algun moment de ganduleria? Repeteixo: em delecto assaborint i reivindicant aquesta estona meva i ben meva de mandra "productiva". De vegades hem de saber parar, agafar aire, i reprendre el camí amb força... Jo, de moment, m'aturo aquí, amb la meva mandra i un bon cafè. Salut!

1 comentari:

I tu, què hi dius?