Ja hi tornem a ser! Com cada setembre, tornen promeses que acaben incomplertes, propòsits desmesurats, castells en l’aire... i, malgrat la crisi pertinaç, l’estirar més el braç que la màniga: tot s’ha d’estrenar! Sortosament encara hi ha vestigis de sentit comú en moltes famílies que saben tocar de peus a terra i que educar no és això. El mal, però, és que aquesta mateixa manera de fer eixelebrada està ben instal·lada també en els qui ens regeixen i no s’estan de res -només faltaria!- a l’hora de fer volar coloms. Com si haguessin inventat la sopa d’all, s’omplen la boca de llibres i plataformes digitals que han de fer més savis els nostres adolescents. Alguns obliden, però, que sense uns bons ingredients, poca cosa es pot fer. I els ingredients no són altres que unes elementals dosis de curiositat, un bon pols d’esforç i un rajolí d’afany de superació. La resta no són més que condiments que ajuden a amanir el plat, o guarnicions vistoses que el fan encara més llaminer i que, de ben segur, no el desmilloren gens. Dubto, en canvi, que puguin salvar un plat si la matèria prima que hi aboquem no té una qualitat mínima.
Vist això, em fa l’efecte que només es pot aprendre quan el procés d’aprenentatge es percep com un gust. I els gustos -ja se sap- s’eduquen de ben petits. Amb constància i donant exemple. O és que hi ha algun nen que, per iniciativa pròpia,decideixi menjar bledes si sap que a la mínima queixa els les canviaran per patates fregides? Els hàbits s’adquireixen de petits. I les competències bàsiques també! Altrament només farem adolescents incompetents i frustrats...
31 d’agost de 2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada