"Si vols ser savi, llegeix; si vols ser més savi, escriu; si vols ser molt més savi, ensenya". Aquestes paraules de Miquel Batllori les vaig retrobar fa temps en un text de la meva admirada professora Mariàngela Vilallonga. Les recordava a propòsit, precisament, de la mort de Batllori, un home, sens dubte, savi i discret. Més enllà del fet que pugui semblar massa pretensiós donar per bo el que sentencien, és innegable que contenen un gran pòsit de veritat. Llegir, és innegable, ens pot fer més o menys savis (en un sentit ampli), però les múltiples vivències que ens depara la tasca d'ensenyar són, sens dubte, la millor de les escoles.
A vegades he sentit lloar la gran dosi de proïsme i vocació que suposa dedicar-se a la docència. Estic d'acord que la vocació és un pilar fonamental per emprendre aquesta feina. No comparteixo, però, la idea que sigui una feina altruista. No: ans al contrari (parlo per mi, però intueixo que podria fer extensiva a molts altres l’apreciació) hi ha un innegable interès i egoisme en l'exercici d'aquesta vocació. I és sa que així sigui: només quan creus fermament que qualsevol situació pot ser propícia per obtenir algun aprenentatge pots ser un ensenyant honest. Aquest mateix esperit haurien de tenir els aprenents a les aules, i fora d'elles!
1 comentari:
M'agrada la teva glossa a aquelles paraules de Batllori. I gràcies per les teves de paraules! Una abraçada.
Mariàngela
Publica un comentari a l'entrada