Amb prou feines ens queda esma per a respirar... Setmanes seguides d'ajudar els nostres estudiants de batxillerat a acabar de "parir" el reconsagrat treball de recerca es noten -i no poc!- en els nostres ànims, en el nostre intel·lecte i, com no!, en el nostre físic, més pàl·lid i ullerós que de costum. Però ens n'hem sortit prou bé. Si més no, molts hem superat la prova. I, encara que no estiguem encara a punt per a tornar-hi, ens comencem a fer la idea que aviat ens arribaran més aprenents desorientats -o no- proposant-nos projectes inabastables, quimeres o, simplement, propostes de treball de "retallar i enganxar"... I haurem d'abordar-los com si no hagués passat res. Probablement no aconseguim formar en els enrevessats camins de la recerca científica els nostres joves aspirants a universitaris, però molts d'ells acaben aprenent, potser un pèl massa tard, que la feina ben feta no es fa en quatre dies, i que saber escoltar els consells té premi.
Els professors del meu àmbit, l'humanístic, hem tingut oportunitat un any més de descobrir que l'aprenentatge i l'aplicació del mètode de treball de recerca és molt sovint més fàcil per als estudiants de ciències. Cert o no, és una sensació que constatem per al nostre desesper: els de "lletres" -si se'm permet usar aquesta etiqueta desfasada i enganyosa- tendeixen massa a la divagació i a no tocar de peus a terra, a voler abordar quimeres, a oblidar les regles... Però també té la seva gràcia, no?
Mentrestant, esperem que la propera tongada d'estudiants sigui més responsable i previsora, i no menys agraïda. En qualsevol cas, els acompanyarem en la seva recerca de coneixements i ens n'encomanarem una mica perquè sempre hi ha lloc per a descobrir coses i il·lusionar-s'hi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada