Ja som a mig maig i encara no he piulat... No: no he emmudit. De fet, no me n'he estat pas de piular... però en breu, al Twitter, en aquells tastets de pensaments concentrats que són a vegades les piulades. Hi aboquem temors, il·lusions, dubtes, alegries, crítiques, reconeixements, homenatges i rebutjos. Són com sospirs que ens alliberen tensions de l'ànim. Clarosbscurs de l'esperit.
Tornant al bloc: necessito organitzar-me les idees per escriure els meus posts. Són molts els arguments que van coent a foc lent dintre meu, però cada dia hi ha alguna nova que em supera i em fa canviar d'objectiu. Tot d'una em veig debatent internament sobre si em molesten més els adolescents apoltronats al sofà empassant-se teledeixalles o els que se les donen d'""enrotllats" acampant per parcs i places indignant-se sense arguments.Immediatament penso si no val més reflexionar sobre la falta de tacte i la prepotència d'alguns que ens manen. Però no tarda a plantejar-se'm un altre debat: els polítics han de dedicar-se en exclusiva a la política? O encara: la política és només cosa dels polítics? O: quin futur podem esperar d'un país que menysté l'ensenyament i la sanitat públics i condemna els ciutadans a la inòpia de cos i d'esperit?
Ufff! Massa dens tot plegat... i més tenint en compte que ja són hores petites i que el cos (si no l'ànima) ja en comença a tenir prou. Demà serà un altre dia. I emprendré amb més decisió la tasca de posar ordre a tanta mala llet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada